divendres, 9 de maig de 2008

VISTA DE BESEIT


Amb la vistosa serra de les Escales al darrere, i el Massís dels Ports convidant-nos a recórrer-lo, Beseit puja pel seu primer contrafort a l´altra banda del Matarranya, com si estiguera mirant-se en el riu. I és que el riu és el qui ha donat a conéixer aquest poble muntanyenc, però també cal visitar el seu casc urbà, i paratges com el riu Ulldemó, les Gúbies del Regatxol i del Parrissal, les Moletes d´Arany, el rius Formenta o el del Racó de Patorrat, i l´enlairada vall de la Balenguera.

BESEIT






Entrar a Beseit i recórrer els seus carrers és com tornar a una època en que el temps transcorria més lentament, carrerons estrets, empinats i torts, pels que sempre escoltem el relaxant so de l´aigua que corre per les séquies, un món més humà, en contacte amb el riu i la serra, amb els camps d´oliveres i ametlers i amb les hortes.

RIU MATARRANYA


Al passar per Beseit, el riu Matarranya forma tolls i cascades com les de la foto. Per a veure-les, cal buscar, a la vora de la carretera quan ja entra al poble, la font de Rabosa, i acostar-se al riu.

L´ASSUT



Des d´aquest assut s´agafa aigua del riu per una séquia. També se´l coneix com a "piscina natural", però a hores d´ara, el petit embassament que forma l´assut està buid perquè es deixa córrer l´aigua riu avall. Es troba més o menys a un quilòmetre del poble, just al passar un aqüeducte de pedra.

LA COVA DE LES MERAVELLES



Quan el riu passa llepant la serra de les Escales, des del mateix punt d´on comença la pujada als Fortins de Cabrera, podem veure a l´altra banda aquestes covetes.

EL PARRISSAL





El camí del riu Matarranya acaba en el paratge del Parrissal, on s´encaixona definitivament. Hi ha un toll al qual se li ha posat una passarel.la de fusta perquè d´altra manera no hi hauria més remei que ficar-se dins l´aigua, o superar-lo per dalt per a poder continuar. A partir d´ací, el recorregut pel Matarranya fins al seu naixement és una aventura total.

RIU ULLDEMÓ






Una vegada el riu ix dels estrets del Regatxol, s´eixampla un poc la seua vall, però sempre per dins d´un barranc altiu i cobert de bosc. El seu pendent és pausat, cosa que fa que hi abunden els tolls d´aigües cristal.lines. El llit del riu és ample i de poca profunditat, i a les vores ha anat dipositant sediments en forma de cantals arredonits.

RACÓ DE LES OLLES





Espectacular congost on el riu Ulldemó regira per a buscar l´eixida cap a Beseit. La vegetació es fa densa, i abunden els pinars densos, alguns aurons i carrasques.

PLANTA INSECTÍVORA


Anomenada popularment "grasilla", el seu nom científic és pinguicula, i té diferents varietats o subespècies, com la vallisneriifolia. Les seues fulles són apegaloses, i els insectes queden atrapats en elles. Necessita racons sempre humits i protegits de la llum solar. En una petita cascada a la vora del riu Ulldemó les podem veure des de la mateixa pista a peu pla.

FORTINS DE CABRERA


Immediatament damunt de Beseit, camí del Parrissal, veiem una série de construccions de pedra sobre la serra de les Escales. Es tracta dels Fortins de Cabrera, general protagonista, cap a mitjans del segle XIX, de la I Guerra Carlista. Cabrera va convertir Morella en la seua caserna, i va adquirir poder per terres del Maestrat i Ports.

PENYAGALERA


Amb les característiques formes dels primers contraforts per mestral del Massís dels Ports, la seua altitud és de 1034 metres. A una banda corre el riu Ulldemó, i a l´altra l´Algars, amb el toll del Vidre.

PUNTA DE L´AVELLANAR


Forma la capçalera del riu Ulldemó, amb 1151 metres, totalment coberta de bosc. A l´altra banda d´aquesta muntanya discorre el riu Algars, fronterer amb Catalunya.

CAMPS DE BESEIT


La primavera ompli de flors els bancals d´ametlers i antigues oliveres de Beseit. Més a prop del poble, els rius Ulldemó i Matarranya propicien unes riques hortes a la seua vega.

PANTÀ DE LA PENA


Recull les aigües del rius Pena, Racó de Patorrat i Formenta. La cua del pantà divideix els termes de Beseit, Vall-de-Roures i Fontdespalta.

FONTDESPALTA


Es situa entre Vall-de-Roures i Pena-Roja de Tastavins. Al seu terme hi ha un càmping, les ombries del Massís dels Ports, i part del pantà de la Pena.

PENA-ROJA DE TASTAVINS


Pena-Roja és el poble situat més al sud i a major altitud de la comarca del Matarranya, i limita amb el País Valencià i amb Catalunya. Al seu terme està el tossal d´en Canader, amb 1393 metres, una de les majors altures del Massís dels Ports, i la màxima del Matarranya.

ARQUITECTURA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS






Els empinats carrers de Pena-Roja de Tastavins ens deleitaran amb les seues cases de pedra, portes amb arcs de mig punt, molt comuns per les comarques del Matarranya, els Ports i el Maestrat, balcons de fusta, i el preciós llavador del poble.

MASSÍS DELS PORTS


Des de les proximitats del port de Torre Miró, ja al País Valencià, contemplem les últimes estribacions cap al sud del Massís dels Ports, quan ja entra en territori valencià. És la capçalera del riu Tastavins, formada per diversos barrancs frondosos que vessen cap a Pena-Roja.

SANTUARI DE LA VERGE DE LA FONT



L´edifici rural més destacable de Pena-Roja és el Santuari de la Verge de la Font, a la vora del riu Tastavins, en un indret de xopars i salzes. Consta de dos edificis: el de dalt és el més antic, del segle XIII, i on es troba l´albergueria. L´inferior es va construir entre els segles XVII i XVIII, i al capdavall hi ha una cabdalosa font amb 15 dolls.

ALBERGUERIA DE LA VERGE DE LA FONT




En l´edifici superior del santuari, hom pot pernoctar i menjar a les seues instal.lacions. L´edifici data del segle XIII, i té al seu interior un senzill claustre.

PONT SOBRE EL RIU TASTAVINS


És el pont que donava accés a Pena-Roja des de Fontdespalta, al pas del riu Tastavins pel santuari de la Verge de la Font.

PENYES DEL MASMUT


Entrant per la pista i barranc que pugen a Coratxà (la Tinença de Benifassà), a uns 2 quilòmetres de Pena-Roja, estan les impresionants penyes del Masmut, uns monolits calcaris de més de 100 metres d´alçada.

VALL-DE-ROURES


És la capital de la comarca del Matarranya, amb uns 2000 habitants. El poble està construït a vora riu. Un pont modern el travessa, i un altre més antic era la porta d´entrada al casc antic de Vall-de-Roures. Destaca el seu castell, declarat Monument Nacional l´any 1931. L´església, a hores d´ara, està éssent restaurada.

CIM DEL PANTÀ


A l´altra banda de l´estret que forma el riu Pena aigües avall de la presa, s´alça vigorosa una muntanya, en part deforestada per una petit incendi. El cim del Pantà té 1081 metres, i és la continuació d´una cadena que arriba fins a Fontdespalta.

OMBRIA DE LA CAIXA


La valleta de Beseit i la vall més ampla de Vall-de-Roures està separada per una petita barrera muntanyosa, el cim de la qual és la Caixa, o el Periganyol, amb una altitud màxima de 1033 metres, i ben farcida de pinars.

LA FREIXNEDA


Poble situat a les terres més planes de la comarca, amb un paisatge més agrícola i eixut, d´ametlers i oliveres, i el riu Matarranya al fons del terme.

LA PORTELLADA




Poble de la comarca del Matarranya, situata en una vall oberta cap al nord, més allunyada del Massís dels Ports. El paratge més conegut i visitat del terme és el Salt.

SALT DE LA PORTELLADA




Al mes d´abril de 2008 es trobava pràcticament sec. La sequera havia deixat el riu Tastavins en aquest estat. Però el Salt de la Portellada, en altres temporades més favorables, mostra una preciosa cascada de 20 metres de caiguda, i un gran toll a la part de baix. Les formacions erosives de la llera del riu donen la impresió d´una construcció modernista, semblant a l´estil de Gaudí.